Literatura Infantil

L'assignatura de Literatura Catalana Infantil ha tingut una duració de dos mesos, durant els quals hem anat a classe tots els dies. Ha sigut, per tant, molt breu però a la vegada intensa. Hem pogut aprendre moltes coses i fer-ne de moltes altres. Hem llegit tres obres literàries infantils i hem el·laborat les seues respectives ressenyes per tal de valorar els llibres, hem treballat un autor escollit i hem realitzat la seua animació lectora, hem realitzat una activitat literària, hem fet tallers a l'aula, hem acudit a dues conferències...  Gràcies a aquesta assignatura hem adquirit diversos coneixements i competències, necessaris per tal de dur a terme la nostra pràctica docent en un futur. És per això que estic satisfeta amb el meu treball i considere que ha sigut de gran ajuda el fet de desenvolupar-lo durant aquest període de temps.

Les meues companyes (Rocío Cruz, Marta Sánchez) i jo hem realitzat el booktrailer d'un conte infantil anomenat L'illa de l'avi , escrit per Benji Davies. Es tracta d'un àlbum il·lustrat, on les imatges són una part fonamental de la història. A continuació, podeu veure el vídeo mitjançant l'enllaç a YouTube. 

Enric Lluch Enric Lluch va nàixer a Algemesí a l’any 1949. És llicenciat en Història i ha treballat com a docent, encara que actualment es dedica exclusivament a la literatura, bàsicament per a infants i joves. Ha publicat algunes obres de teatre infantil i uns setanta llibres de narrativa, alguns d’ells transcrits al sistema Braille, traduïts a totes les llengües de l’Estat, al francès, a l’anglès i al portuguès. Ha guanyat premis com el Samaruc 1992, el Vicent Silvestre 1996, el Samaruc 1997 i quedà finalista del Premi Far de Cullera de Narrativa Històrica Juvenil. Algunes de les seues obres més conegudes són El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola (2007), L’inventor Xaveta (2008) i Eugeni: un geni mal geni (2003), entre moltes altres. Els nostres companys han començat l'animació lectora amb una presentació de l'autor mitjançant una videoconferència. Més tard, ha aparegut "l'autor" en persona i ha contestat preguntes dels periodistes en una

Enric Valor Enric Valor i Vives (Castalla, 1911- València, 200) va ser gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Va rebre  el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993)

Teresa Durán Teresa Durán va nàixer l'any 1949 a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una escriptora, divulgadora, traductora i il·lustradora, entre altres, la qual destaca per la seua feina en quant al món de la literatura infantil es refereix. Gràcies al domini d'altres llengües, ha pogut traduir obres com Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place . També ha treballat com a professora de disseny, llibretera, dramatitzadora cultural, rondallaire, conferenciant, redactora, compaginadora i publicitària entre altres treballs. La temàtica de la seua obra és l'amistat i les aventures, les diferents personalitats, els idiomes del món, les sensacions, i l'amor i l'estima. Algunes de les seues obres més rellevants són: Joanot de Rocacorba (1983), A les fosques  (1989), La família Tastets (1990), El primer gegant (1995) i Secrets de la selva fosca (2001). L'animació lectora d'aquest grup ha començat amb un programa de tele

El passat dijous 17 d’octubre de 2019 vam assistir a una conferència a la Facultat d’Educació impartida per Àngela Fernandes. El tema principal d’aquesta conferència va ser la trajectòria de la poesia clàssica a la ciència ficció.  Àngela Fernandes és professora a la Universitat de Lisboa, i va ser ella mateixa l’encarregada de impartir la conferència. Per tal de realitzar un repàs sobre l'evolució de la literatura clàssica fins la ciència ficció de l’actualitat, aquesta va emprar una sèrie de poemes portuguesos. En primer lloc, ens va introduir el tema de la conferència amb l’explicació de la seua tesi principal, segons ella, aprendre a llegir i a escriure es primordial per aprendre a pensar, i d’aquesta manera, opina que tots els poetes són abans que altra cosa, lectors. Per a Àngela Fernandes, la lectura és un sistema de reconeixement, i la poesia mai serà resultat de un brot espontani, sinó que al contrari, és el producte d’una elaboració. A continuació, l’autora

Teresa Broseta A la classe d'avui el meu grup i jo hem realitzat l'animació lectora sobre Teresa Broseta, qui va nàixer a Valencià a l'any 1963. La seva infantesa va estar envoltada de llibres i de paraules, ja que son pare va ser locutor de ràdio i actor. El seu avi també va ser autor, actor i director de teatre, i per aquesta raó, ella va assistir a moltes representacions de teatre. Es va llicenciar en Pedagogia en 1986 i en 1993 en Filologia Hispànica. Va començar a escriure abans de l'adolescència, quasi sempre poesia i alguns relats breus. Actualment, escriu poesia infantil, juvenil i per a adults. Va obtenir en 2001 el premi Carmesina, amb la seua obra infantil La botiga del Carme . Per començar la nostra animació lectora, una component del grup ha fet de Teresa Broseta i ha parlat sobre la seua vida professional. D'aquesta forma "la pròpia autora" ha introduït la representació de tres obres que hem seleccionat:  El gall despistat , Bruixots

A la classe de hui hem començat amb les animacions lectores. El primer grup en fer l'animació lectora ens ha parlat de Jules Verne. Jules Verne Jules Verne va nàixer el 8 de febrer de 1828 a França, va ser escriptor, poeta i dramaturg, i estudià filosofia i lleis a Paris. Va escriure alguns poemes i obres de teatre sense massa èxit de forma que es va dedicar a ser professor. Va viatjar per tot el món, es va casar i va tindre un fill. Algunes de les seues obres més conegudes són Els fills del Capità Grant (1867), Miguel Strogoff (1877), Cinc setmanes amb globus (1963) i El far de la fi del món (1905).   Per tal que coneixerem un poc sobre la vida del autor, les nostres companyes ens han presentat al propi autor Jules Verne (una d'elles estava disfressada de Jules Verne i era qui l'encarnava), i més tard, ens han mostrat un vídeo que tractava sobre el conegut programa de televisió Boom , on els concursants (elles mateixes) estaven contestant preguntes sobre la vi

Avui en classe hem parlat sobre diverses revistes infantils, les quals són un recurs molt útil en el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes. Nosaltres anem a parlar sobre la revista anomenada Reporter DOC,  que està adreçada per a xiquets a partir de 9 anys. Aquesta tracta diversos temes: la ciència, esports, la natura, la història, els animals, també trobem unes pàgines destinades a la curiositat, humor, tests, jocs...entre altres.  Quant a l'aplicació didàctica, per tal de treballar aquesta revista amb els alumnes es podrien realitzar diverses activitats. Es tracta d'una revista on es parlen temes molt diversos, centrats en els diversos àmbits del coneixement. A més, són temes que es tracten al currículum de Primària i es podrien treballar tant a l'escola com a casa. Podem trobar una possible activitat en qualsevol pàgina que mostre la realització d'un experiment, d'aquesta forma els alumnes poden seguir els pasos per a realitzar-lo i extraure les

En el que respecta al paper que ha tingut el teatre al llarg de la nostra educació, podem dir que no ha sigut un dels més destacats, ja que, més bé, ha sigut un paper minoritari quant a importància en relació als altres gèneres com poden ser la narrativa o la poesia.   No obstant això, al llarg de la nostra escolaritat si que hem llegit llibres de teatre, degut a que aquests han sigut imposats com a lectures obligatòries. A més a més, hem donat el teatre i les seues característiques en les assignatures de Llengua i literatura, però això si, de forma molt superficial. En canvi, al contrari que ocorre amb els llibres de narrativa, considerem que la lectura de llibres de teatre és més àgil que aquesta, ja que la lectura és produeix més ràpida degut a l'abundància de diàlegs que faciliten la seua comprensió.  A l'escola i a l'institut hem assistit a alguna que altra obra de teatre, però sempre acompanyats del nostre professor. També hem participat en alguna petita r

Hui en classe hem treballat en la realització d'un conte embastat. Es tracta d'una activitat relacionada amb la narrativa que estem donant en la part teòrica de l'assignatura. Per grups, hem escrit el principi del nostre conte, i a continuació, hem passat el nostre full a un altre grup, per tal que continuaren escrivint la història, i així successivament, fins formar un conte complet. Realitzar un conte embastat consisteix en proporcionar a l'alumnat l'estructura del conte a partir d'una sèrie de preguntes que s'han d'anar contestant. Les preguntes es basen en l'estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp . El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari en la seua obra La Gramàtica de la Fantasia . Nosaltres ens basarem en la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Monserrat Vilà, Contes per fer i refer, i  Recursos per a la creativitat. Les preguntes que hem seguit han sigut les següents: 1. Qui pot