Conferència: De la poesía clàsica a la ciència ficció
El passat dijous 17 d’octubre de 2019 vam assistir a una conferència a la Facultat d’Educació impartida per Àngela Fernandes. El tema principal d’aquesta conferència va ser la trajectòria de la poesia clàssica a la ciència ficció.
Àngela Fernandes és professora a la Universitat de Lisboa, i va ser ella mateixa l’encarregada de impartir la conferència. Per tal de realitzar un repàs sobre l'evolució de la literatura clàssica fins la ciència ficció de l’actualitat, aquesta va emprar una sèrie de poemes portuguesos.
En primer lloc, ens va introduir el tema de la conferència amb l’explicació de la seua tesi principal, segons ella, aprendre a llegir i a escriure es primordial per aprendre a pensar, i d’aquesta manera, opina que tots els poetes són abans que altra cosa, lectors. Per a Àngela Fernandes, la lectura és un sistema de reconeixement, i la poesia mai serà resultat de un brot espontani, sinó que al contrari, és el producte d’una elaboració.
A continuació, l’autora va passar a recitar una sèrie de poemes escrits en portuguès, de poetes i autors del segle XX, els quals havia repartit prèviament a la conferència a cada un dels membres del públic. Després de recitar cada poema, passà a explicar que es el que per a ella transmetien i quin era el seu significat, sent aquest distint en cada ocasió i per a cada persona, ja que d’això es tracta la poesia.
Més tard, la conferència va continuar amb l’exposició d’una sèrie de llibres dels quals la temàtica principal era la ciència ficció, però, es va centrar en parlar sobre un dels més destacats: “Futuros peligrosos” escrit per Elia Barceló. Aquest llibre conté al seu interior set relats diferents entre ells, però amb una temàtica comuna: la ficció. Els títols dels relats són els següents: El deseo de tu corazón, El hombre de cristal, Viejos, Mil euros por tu vida, Fumando espero, Muertos, i per últim, Noche de sábado. Inscrits en la tradició de la literatura utòpica i extrapolativa, aquests relats presenten un panorama de perilloses possibilitats en un futur tan pròxim que és quasi el nostre present portat una mica més enllà. Un temps de violència, de superficialitat, de somnis (bellesa eterna, joventut, salut, longevitat…) que, una vegada realitzats, es revelen corruptes i destrueixen tant a l'individu com a la societat. En aquest llibre, Elia Barceló transforma situacions aparentment impossibles en episodis inquietantment probables.
Per finalitzar la conferència, es va passar al torn de preguntes i dubtes del públic, on es va parlar sobre els diferents canvis i avanços tecnològics que hem patit en els últims anys, i es qüestionà si realment hem patit una evolució o una involució. Tu que hi penses?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada