Un conte embastat

Hui en classe hem treballat en la realització d'un conte embastat. Es tracta d'una activitat relacionada amb la narrativa que estem donant en la part teòrica de l'assignatura. Per grups, hem escrit el principi del nostre conte, i a continuació, hem passat el nostre full a un altre grup, per tal que continuaren escrivint la història, i així successivament, fins formar un conte complet.

Realitzar un conte embastat consisteix en proporcionar a l'alumnat l'estructura del conte a partir d'una sèrie de preguntes que s'han d'anar contestant. Les preguntes es basen en l'estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp. El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari en la seua obra La Gramàtica de la Fantasia. Nosaltres ens basarem en la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Monserrat Vilà, Contes per fer i refer, Recursos per a la creativitat.





Les preguntes que hem seguit han sigut les següents:

1. Qui pot ser l'heroi/heroïna de la història?
2. Què pot desitjar, o què li pot faltar per a ser feliç?
3. Qui aconsella o ajuda a l'heroi/heroïna?
4. Com marxa cap a l'aventura?
5. Qui troba pel camí?
6. Quines proves o obstacles troba pel camí?
7. On arriba a la fi del seu viatge?
8. Allí viu el seu adversari. Com és?
9. Primer, l'heroi/heroïna és vençut? Com?
10. Com l'ajuda el seu amic/a?
11. Expliqueu com l'heroi s'enfronta de nou al seu enemic, però ara el venç i s'apodera d'allò que havia anat a buscar.
12. Final de la història explicada lliurement.

El resultat final del conte que el meu grup i jo hem començat i la resta de la classe ha continuat ha sigut aquest:

Això era i no era, una princesa que vivia en un àtic a la ciutat de Nova York. Es deia Rosalia i tenia els cabells curts i daurats, i tenia un mussol que es deia Cresol. Malgrat estar sempre acompanyada de la seua mascota, estava sempre trista perquè no tenia amics. Rosalia desitjava no tindre tants diners. 

Un dia, plorant a la seua habitació, es va adonar que al fons del seu armari hi havia una llum blava i brillant. Rosalia es va apropar i de sobte va aparèixer de la llum una fada preciosa i somrient.

La fada va proposar a Rosalia anar amb ella un lloc on podria veure les actituds de la gent. D'aquesta manera ella entendria perquè no tenia amics i trobaria el conjur per trobar-ne.

Per arribar al lloc on veuria les actituds de la gent, Rosalia havia de passar per muntanyes, rius enormes i cabalosos. Com la princesa havia viscut tota la vida en Nova York, li costava molt superar tots els obstacles.

Camina que caminaràs, a un regne desconegut la princesa va arribar sense esperar. Allà tothom era feliç i tot el món tenia amics.

En aquell regne desconegut vivia un extraterrestre que era el seu adversari, i per a destruir-lo, Rosalia hauria de dir les seues paraules màgiques: TRÀ- TRÀ!!

Aquest extraterrestre va aconseguir enganyar a Rosalia abans de que ella pogués dir les paraules màgiques, perquè aquest extraterrestre volia tots els seus diners.

Finalment, Rosalia i l'extraterrestre van aconseguir els seus propòsits. Rosalia va fer un amic i l'extraterrestre va aconseguir diners perquè van fer molts videoclips i es van fer famosos. 


Elena Canet, Rocío Cruz, Marta Sánchez, Iris Molina, Tamara Llorens. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poemes paral·lels

ANIMACIÓ LECTORA: Teresa Broseta i Fina Masgrau